“A allò que li dono forma a la llum del dia, és només un u per cent del que he vist a la oscuritat”.
M C Escher
Si preguntem a un científic quina és l’experiència més estranya de la seva activitat investigadora, és molt probable que la resposta sigui la forma en què les bones idees sorgeixen de vegades, de manera sobtada. Aquesta és sens dubte una experiència estranya, especialment quan es compara amb el treball metòdicd’anàlisi, comparació i crítica, que sol ocupar la ment racional conscient. Poseeixes un coneixement del teu camp, saps com aplicar les tècniques i (creus que) tens una idea clara de quina és la pregunta. I després, molt sovint, et trobes atrapat en algun lloc a mig camí, o potser molt a prop de la solució que busques. Decideixes deixar-ho per un temps, et prens un respir, i aparentment no passa res … fins que de sobte, sense estar pensant en això, veus amb claredat que coneixes la solució. Alguna cosa ha despertat al cervell que, aparentment allunyat del problema, sembla haver seguit funcionant al marge de tu mateix. De vegades és una fórmula en una pissarra, de vegades el comentari banal d’un amic, potser la forma d’una pedra en el camí o la lectura d’un text sense cap relacióamb el problema. Sense voler, i disparat per un esdeveniment fortuït, el problema que tant es resistia o fins i tot semblava impossible d’abordar ha deixat de resistir-s’hi i la solució es mostra per fi, diàfana i transparent.
llegir més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada